Notícies recents

El programa estatal d'ajudes a la compra de cotxes electrificats està arribant al final per l'esgotament dels fons.

Segons les darreres dades del Ministeri d'Indústria i Turisme, la setmana passada s'havien presentat sol·licituds per valor de 305,6 milions d'euros entre els particulars; i de 38,58 milions d'empreses i autònoms. Fonts del sector consultades estimen que els fons de l'Auto+ s'acabarien la setmana de les eleccions generals, un mes abans de l'estipulat al BOE, que marca el 31-12-26 com el final de l'Auto+. Si no hi hagués canvi de Govern després de la cita electoral del 29N, a Indústria donen per descomptat que les ajudes a l'elèctric continuarien en els propers exercicis.

El treballador pot justificar el permís retribuït per consulta mèdica amb un certificat públic o privat.

Així ho determina la Sala Social del TSJ de Canàries en un conflicte col·lectiu que va presentar la Coordinadora Estatal del Sector de Handling i Aeri contra l'empresa Atlàntica de Handling SLU. El litigi se centrava a l'art. 53.13 de l'IV Conveni col·lectiu de l'empresa, que regula el permís per acudir al metge. L'empresa sostenia que el permís només cobria les consultes del sistema públic de salut, perquè si s'admetés la medicina privada “podria fer-se servir abusivament”. A judici del tribunal, “el fet de no prestar serveis al sistema públic de salut no incideix en les capacitats professionals de la persona facultativa”, que pot igualment “atendre, diagnosticar, prescriure medicació o, si escau tractament”. Per això conclou que la finalitat del permís "queda igualment satisfeta amb persona facultativa pública o privada. No hi ha diferència pràctica".

El TS es pronuncia sobre la compensació a preu fet del règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca de l'IVA.

Aquesta compensació no s'ha de computar per efectuar el càlcul del límit de 250.000 euros anuals d'ingressos que suposa l'exclusió del mètode d'estimació objectiva a l'IRPF. La ponent determina que la compensació agrària no és un rendiment de l'activitat, sinó un mecanisme tributari per rescabalar l'impost suportat que no resulta deduïble i així garantir la neutralitat del sistema. És simplement la via per tornar-li l'impost suportat i preservar el principi de neutralitat tributària, raona la magistrada.

Les baixes voluntàries, per regla general, no es tenen en compte per determinar si hi ha un acomiadament col·lectiu.

Tot i això, el Tribunal Suprem acaba de recordar que, en certes situacions, sí que poden comptar per decidir si una empresa està obligada a tramitar un expedient de regulació d'ocupació (ERO). En resum, la sentència assenyala que una empresa no pot evitar un ERO simplement perquè els treballadors surtin de l'empresa per vies diferents de l'acomiadament. El més rellevant és que hi hagi una reducció de plantilla que superi els límits legals, ja que en aquest cas s'han d'aplicar les garanties pròpies de l'acomiadament col·lectiu. Per determinar-ho, els tribunals poden tenir en compte diferents tipus d'extincions de contracte, encara que no totes siguin acomiadades formalment.

El TS dictamina que la Seguretat Social no pot sancionar amb la pèrdua del subsidi les treballadores per compte propi que

El TS dictamina que la Seguretat Social no pot sancionar amb la pèrdua del subsidi les treballadores per compte propi que passaven de la cotització mínima a la màxima abans del part, fins que va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms regulat pel Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, que lliga la cotització als ingressos. Per això, l'Alt Tribunal desestima el recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i confirma l'anul·lació de la sanció imposada a una afiliada que va elevar la quota al màxim pocs mesos abans de donar a llum.

Els convenis comencen a limitar el plus salarial que paguen durant les baixes.

L'increment de baixes mèdiques per malaltia o lesions centra les preocupacions dels empresaris de tot el país i ja és el primer tema que posen sobre la taula en negociar un conveni col·lectiu. Així, els acords sobre pujades salarials, o altres aspectes, estan condicionats a cessions per part dels treballadors en matèria d'incapacitat temporal, com ara limitar el temps durant el qual es percep el complement amb què les empreses completen la prestació de Seguretat Social per la baixa. La normativa diferencia entre els processos d'IT amb origen laboral i els que no en tenen, en què se centra el problema de despesa. Fins ara era habitual que els pactes socials complementessin l'abonament per part de la Seguretat Social fins a igualar el salari habitual. Aquest apareix retallat en diversos convenis col·lectius publicats al llarg de l'any, en què s'estableix que les empreses només cobriran un percentatge addicional del seu salari durant els primers 100 dies de baixa, o fins i tot durant un període inferior.

El Govern aprovarà aquest dimarts una nova via d'accés a la pensió de viduïtat

El Govern aprovarà aquest dimarts una nova via d'accés a la pensió de viduïtat adreçada a les parelles amb fills que convivien de manera estable, però que van quedar excloses d'aquesta prestació per no estar casades ni registrades oficialment com a parella de fet. El decret llei establirà un termini de 12 mesos des de la seva entrada en vigor perquè els afectats puguin sol·licitar el reconeixement de la pensió. Planteja millorar la cobertura de la incapacitat temporal per a les dones afectades per malalties associades a la menopausa i per a les víctimes de violència de gènere. El paquet també preveu reforçar la prestació per cura de menors amb càncer o altres malalties greus.

L'avenç de la IA a les empreses espanyoles no està provocant el resultat esperat

L'avenç de la IA a les empreses espanyoles no està provocant el resultat esperat en els resultats de les mateixes. Segons un informe de McKinsey, tot i que el 80% dels empleats assegura guanyar eficiència i ser més productiu gràcies a la IA, només el 37% de les empreses aconsegueix millorar el benefici operatiu. Aquesta desconnexió es reflecteix també a nivell macroeconòmic, ja que, d'acord amb les anàlisis del BCE, el guany d'eficiència agregat a l'economia continua sense assolir les grans expectatives generades. Tot i comptar amb un marc normatiu sòlid impulsat per les regulacions europees, la realitat operativa mostra grans contrastos. L'anàlisi de SAS i IDC conclou que Espanya destaca positivament quant a polítiques d'intel·ligència artificial responsable i en capacitat d'explicació, però falla en la governança de models, i aquest és el punt més feble davant la mitjana mundial.