Notícies recents

El trabajadoras puede justificar el permiso retribuido por consulta médica con un certificado público o privado.

Así lo determina la Sala de lo Social del TSJ de Canarias en un conflicto colectivo que presentó la Coordinadora Estatal del Sector de Handling y Aéreo contra la empresa Atlántica de Handling SLU. El litigio se centraba en el art. 53.13 del IV Convenio colectivo de la empresa, que regula el permiso para acudir al médico. La empresa sostenía que el permiso solo cubría las consultas del sistema público de salud, porque si se admitiera la medicina privada “podría usarse abusivamente”. A juicio del tribunal, “el hecho de no prestar servicios en el sistema público de salud no incide en las capacidades profesionales de la persona facultativa”, que puede igualmente “atender, diagnosticar, prescribir medicación o, en su caso tratamiento”. Por ello concluye que la finalidad del permiso “queda igualmente colmada con persona facultativa pública o privada. No hay diferencia práctica”.

EL TS se pronuncia sobre la compensación a tanto alzado del régimen especial de la agricultura, ganadería y pesca del IVA.

Esta compensación no debe computarse para efectuar el cálculo del límite de 250.000 euros anuales de ingresos que supone la exclusión del método de estimación objetiva en el IRPF. La ponente determina que la compensación agraria no es un rendimiento de la actividad, sino un mecanismo tributario para resarcir el impuesto soportado que no resulta deducible y así garantizar la neutralidad del sistema. Es simplemente la vía para devolverle el impuesto soportado y preservar el principio de neutralidad tributaria, razona la magistrada.

Les baixes voluntàries, per regla general, no es tenen en compte per determinar si hi ha un acomiadament col·lectiu.

Tot i això, el Tribunal Suprem acaba de recordar que, en certes situacions, sí que poden comptar per decidir si una empresa està obligada a tramitar un expedient de regulació d'ocupació (ERO). En resum, la sentència assenyala que una empresa no pot evitar un ERO simplement perquè els treballadors surtin de l'empresa per vies diferents de l'acomiadament. El més rellevant és que hi hagi una reducció de plantilla que superi els límits legals, ja que en aquest cas s'han d'aplicar les garanties pròpies de l'acomiadament col·lectiu. Per determinar-ho, els tribunals poden tenir en compte diferents tipus d'extincions de contracte, encara que no totes siguin acomiadades formalment.

El TS dictamina que la Seguretat Social no pot sancionar amb la pèrdua del subsidi les treballadores per compte propi que

El TS dictamina que la Seguretat Social no pot sancionar amb la pèrdua del subsidi les treballadores per compte propi que passaven de la cotització mínima a la màxima abans del part, fins que va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms regulat pel Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, que lliga la cotització als ingressos. Per això, l'Alt Tribunal desestima el recurs de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i confirma l'anul·lació de la sanció imposada a una afiliada que va elevar la quota al màxim pocs mesos abans de donar a llum.

Els convenis comencen a limitar el plus salarial que paguen durant les baixes.

L'increment de baixes mèdiques per malaltia o lesions centra les preocupacions dels empresaris de tot el país i ja és el primer tema que posen sobre la taula en negociar un conveni col·lectiu. Així, els acords sobre pujades salarials, o altres aspectes, estan condicionats a cessions per part dels treballadors en matèria d'incapacitat temporal, com ara limitar el temps durant el qual es percep el complement amb què les empreses completen la prestació de Seguretat Social per la baixa. La normativa diferencia entre els processos d'IT amb origen laboral i els que no en tenen, en què se centra el problema de despesa. Fins ara era habitual que els pactes socials complementessin l'abonament per part de la Seguretat Social fins a igualar el salari habitual. Aquest apareix retallat en diversos convenis col·lectius publicats al llarg de l'any, en què s'estableix que les empreses només cobriran un percentatge addicional del seu salari durant els primers 100 dies de baixa, o fins i tot durant un període inferior.

El Govern aprovarà aquest dimarts una nova via d'accés a la pensió de viduïtat

El Govern aprovarà aquest dimarts una nova via d'accés a la pensió de viduïtat adreçada a les parelles amb fills que convivien de manera estable, però que van quedar excloses d'aquesta prestació per no estar casades ni registrades oficialment com a parella de fet. El decret llei establirà un termini de 12 mesos des de la seva entrada en vigor perquè els afectats puguin sol·licitar el reconeixement de la pensió. Planteja millorar la cobertura de la incapacitat temporal per a les dones afectades per malalties associades a la menopausa i per a les víctimes de violència de gènere. El paquet també preveu reforçar la prestació per cura de menors amb càncer o altres malalties greus.

L'avenç de la IA a les empreses espanyoles no està provocant el resultat esperat

L'avenç de la IA a les empreses espanyoles no està provocant el resultat esperat en els resultats de les mateixes. Segons un informe de McKinsey, tot i que el 80% dels empleats assegura guanyar eficiència i ser més productiu gràcies a la IA, només el 37% de les empreses aconsegueix millorar el benefici operatiu. Aquesta desconnexió es reflecteix també a nivell macroeconòmic, ja que, d'acord amb les anàlisis del BCE, el guany d'eficiència agregat a l'economia continua sense assolir les grans expectatives generades. Tot i comptar amb un marc normatiu sòlid impulsat per les regulacions europees, la realitat operativa mostra grans contrastos. L'anàlisi de SAS i IDC conclou que Espanya destaca positivament quant a polítiques d'intel·ligència artificial responsable i en capacitat d'explicació, però falla en la governança de models, i aquest és el punt més feble davant la mitjana mundial.

Els convenis signats el 2026 contemplen una pujada mitjana anual dels sous del 3,61% al setembre

Els convenis signats el 2026 contemplen una pujada mitjana anual dels sous del 3,61% al setembre, gairebé 1,3 punts per sota de la inflació. Amb la dada de setembre la pujada salarial mitjana en conveni encadena cinc mesos consecutius al voltant del 3%, segons l'estadística de negociació col·lectiva que publica mensualment el Ministeri de Treball i Economia Social. Les organitzacions sindicals i patronals han de negociar aquest any el nou AENC després de vèncer el desembre passat l'acord fins ara vigent, que recomanava pujades salarials del 3% per al 2025, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar alces addicionals de fins a l'1% per a cada un dels anys de l'acord (20). Segons l'estadística de Treball, la major part dels convenis registrats fins al setembre no tenen clàusula de revisió salarial per evitar pèrdues de poder adquisitiu. La jornada mitjana pactada en conveni es va situar fins al setembre a 1.741 hores anuals per treballador.